dimecres, 24 de febrer del 2010
divendres, 11 de desembre del 2009
PÀGINA 91 , ex. 7
c) Explica la realitat dels immigrants africans que viuen al nostre país.
Estem a Espanya, segle XXI, la immigració es un fet que ha anat evolucionant de manera que en les ultimes dècades, aquest país ha passat de ser un emissor d'emigrants a ser un potent receptor d'immigrants d'altres països.
Els immigrants que arriben, o intenten arribar, al nostre país, escapant dels seus països on el nivell de vida és molt baix, imaginen que quan arribin aquí podran trobar una feina fixa, amb la qual podran aconseguir diners per poder mantenir a la seva família que s'ha quedat al seu país. Així molts son enganyats per empreses, que els prometen una feina fixa amb un contracte, i els fan pagar una quantitat de diners difícilment assequible per aquests immigrants. Quan aquests immigrants arriben a Espanya, on creien poder canviar la seva vida, es troben que no tenen cap feina i que hauran de treballar del que puguin per poder viure i ajudar a la seva família.
Aquest problema de la immigració, és un trist fet que tot i estar al segle XXI no s'ha solucionat i segurament es un problema de la política d'aquest països. Els governs dels països del tercer món tenen molta riquesa i el problema es que no la reparteixen. Si ho fessin així, potser no hi hauria tanta pobresa i no caldria que hi hagués tanta immigració.
Bon comentari: 6 Vigila les faltes!
c) Explica la realitat dels immigrants africans que viuen al nostre país.
Estem a Espanya, segle XXI, la immigració es un fet que ha anat evolucionant de manera que en les ultimes dècades, aquest país ha passat de ser un emissor d'emigrants a ser un potent receptor d'immigrants d'altres països.
Els immigrants que arriben, o intenten arribar, al nostre país, escapant dels seus països on el nivell de vida és molt baix, imaginen que quan arribin aquí podran trobar una feina fixa, amb la qual podran aconseguir diners per poder mantenir a la seva família que s'ha quedat al seu país. Així molts son enganyats per empreses, que els prometen una feina fixa amb un contracte, i els fan pagar una quantitat de diners difícilment assequible per aquests immigrants. Quan aquests immigrants arriben a Espanya, on creien poder canviar la seva vida, es troben que no tenen cap feina i que hauran de treballar del que puguin per poder viure i ajudar a la seva família.
Aquest problema de la immigració, és un trist fet que tot i estar al segle XXI no s'ha solucionat i segurament es un problema de la política d'aquest països. Els governs dels països del tercer món tenen molta riquesa i el problema es que no la reparteixen. Si ho fessin així, potser no hi hauria tanta pobresa i no caldria que hi hagués tanta immigració.
Bon comentari: 6 Vigila les faltes!
dilluns, 23 de novembre del 2009
L'HOME FELIÇ
En vint-i-quatre hores, no fa pas gaire, vaig conèixer bastant profundament un home feliç. En realitat, duia camisa, però moralment era com si no en dugués. Estic segur que moltes vegades se la posa, de primer antuvi, a la inversa, amb la pitrera damunt de l'esquena. No crec que mai hagi pensat, com els veritables elegants, a fer-se planxar les camises a Londres. És capaç, el dia que trobarà el coixí massa baix, de posar la camisa en forma de bola o de tortell sota el coixí. En realitat, si porta camisa és perquè té una cuinera vella que cada dissabte al vespre la hi deixa, ja guarnida, damunt d'una cadira, sota un parell de mitjons.
(...)
Més, sempre arriba tard. Un hom li endevina, quan entra, una certa ansietat. Els rellotges mai van bé, per a aquest home. Quan té una hora per a fer una cosa i amb mitja n'hi ha prou, la primera mitja hora, de calculat desvagament, passa amb una gran calma, i, en canvi, la segona mitja hora, les agulles del rellotge adquireixen una velocitat frenètica, amb una malignitat incorregible. Això d'arribar tard li confereix una vera popularitat. Hom se'l disputa. El fan seure a l'únic lloc vacant, reservat per a algun regidor. Li porten més munt del primer plat que no menjaren els altres comensals. D'altres havien volgut "brillar" en la conversa, i la seva aparició tardana fa oblidar els massa assidus, i la massa general el mira amb gratitud, refrescada per un humorisme dolç, ple de cordialitat envers ell.
En vint-i-quatre hores, no fa pas gaire, vaig conèixer bastant profundament un home feliç. En realitat, duia camisa, però moralment era com si no en dugués. Estic segur que moltes vegades se la posa, de primer antuvi, a la inversa, amb la pitrera damunt de l'esquena. No crec que mai hagi pensat, com els veritables elegants, a fer-se planxar les camises a Londres. És capaç, el dia que trobarà el coixí massa baix, de posar la camisa en forma de bola o de tortell sota el coixí. En realitat, si porta camisa és perquè té una cuinera vella que cada dissabte al vespre la hi deixa, ja guarnida, damunt d'una cadira, sota un parell de mitjons.
(...)
Més, sempre arriba tard. Un hom li endevina, quan entra, una certa ansietat. Els rellotges mai van bé, per a aquest home. Quan té una hora per a fer una cosa i amb mitja n'hi ha prou, la primera mitja hora, de calculat desvagament, passa amb una gran calma, i, en canvi, la segona mitja hora, les agulles del rellotge adquireixen una velocitat frenètica, amb una malignitat incorregible. Això d'arribar tard li confereix una vera popularitat. Hom se'l disputa. El fan seure a l'únic lloc vacant, reservat per a algun regidor. Li porten més munt del primer plat que no menjaren els altres comensals. D'altres havien volgut "brillar" en la conversa, i la seva aparició tardana fa oblidar els massa assidus, i la massa general el mira amb gratitud, refrescada per un humorisme dolç, ple de cordialitat envers ell.
Josep Carner, Les bonhomie
Vist
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
SERGI FERNANDEZ
Inquiet però pacient.